El problema de la bàscula

“Tot anava molt bé fins que em vaig pesar” – una història real

Vaig decidir que volia trobar-me millor, tornar a sentir-me bé i tornar a ser jo. 

Vaig iniciar un canvi en la meva alimentació. Vaig començar a fer tot allò que sempre deia que faria i mai feia:

Vaig començar a cuinar plats més saludables, a organitzar els àpats, vaig deixar de comprar processats.. i fins i tot em vaig animar a tornar al gimnàs!

Estava molt motivada, em sentia millor, més desinflada, els pantalons em ballaven una mica… que bé!

Em trobava amb més energia, més ganes de fer coses, anava millor al lavabo…

Amb tota l’alegria i el trobar-me bé vaig decidir pesar-me (potser buscava una prova que em recolces que tot allò que notava era cert i no m’ho inventava, volia una validació) 

Però llavors… sopresa! Només havia baixat mig kilo. MIG KILO!! com podia ser? però si em trobava més lleugera?

Quin baixón…. potser sí que m’ho havia inventat, potser sí que seguia igual que al principi.. però si havia deixat de menjar dolços! 

tot l’esforç total per què… 

DESMOTIVACIÓ

Aquell número de la bàscula em va desmotivar. El dia següent ja no tenia tanta il·lusió de cuinar plats saludables, la mandra es va començar a aporderar de mi, els 5 dies a la setmana del gimnàs es van convertir en 2…

Pot a poc vaig anar tornant als hàbits anteriors. 

Ja no vaig voler tornar-me a pesar. Total per què? per veure com de desastre soc? mai ho aconseguiré… ”

Aquesta història l’he vist moltes vegades, massa…

I aquí es reflexa com ens afecta psicològicament el número de la bàscula, quan no veiem el número que ens agrada o el resultat que esperavem tot canvia.

La persona que busca el canvi no estava fent res malament, el pes no reflectia tot l’esforç, potser només era qüestió de temps… però rendir-se a la mínima que no veus el resultat que vols fa que mai hi hagi un canvi real.

Treballar la motivació i desvincular-se del número de la bàscula, veure resultats més enllà del pes és part del procés i de l’aprenentatge.